Les Ciències Naturals al bloc: animals. Ciències Naturals

dissabte, 8 de gener del 2011

La cría dels mamífers

Per acabar amb el tema de la reproducció amb animals, aquí teniu un vídeo sobre com criem els mamífers. A sota teniu el text de tota la explicació per a que la pogueu seguir millor.

Només els mamífers menys evolucionats, com els equidnes i els ornitorincs, encara ponen ous. En general, les femelles dels mamífers engendren els fills a dins del ventre i, durant tota la gestació, els alimenten per la via directa del cordó umbilical. Els marsupials són un pas intermedi: les cries neixen diminutes, però després acaben de créixer a dins la bossa marsupial de la mare, que, quan es fan grans, els serveix també de refugi.

La durada de la gestació és molt variable, en funció de la mida de l'animal i de l'estratègia de reproducció. Els conills, com les rates i els ratolins, neixen sense pèl i amb els ulls tancats, i s'assemblen més a un fetus que a un adult. La mare ha de tenir una cura especial d'aquests nadons que semblen prematurs, i per això els protegeix a dins d'un niu ben acollidor, fet amb pèls arrencats del seu propi cos. És una estratègia que permet tenir moltes cries alhora, ja que neixen molt petites, i que l'utilitzen sobretot els mamífers petits que tenen moltes baixes perquè són presa habitual de molts depredadors. Són animals nidòfils, que es queden necessàriament uns quans dies al lloc on han nascut.

Els mamífers més grans solen tenir una altra estratègia. Amb menys enemics naturals, no cal tenir tantes cries. Un fill únic, o una bessonada ocupen menys espai a la panxa, i es poden permetre néixer més tard i, per tant, més desenvolupats. Les llebres han evolucionat per aquest camí. Els petits són una còpia en miniatura dels adults, i poden caminar des del primer dia. L'estratègia defensiva és passar desapercebut i ser ben espavilat. Els cabirols, i en general tots els ungulats, els primats i els cetacis també pertanyen a aquest grup. Són animals nidífugs, que fugen tan aviat com neixen del lloc del part.

La norma general, però, té moltes excepcions. I una en som nosaltres. Els homes som intel·ligents, i això es paga amb un cap molt gros. Tant, que els petits han de néixer molt d'hora, quan el cap fa la mida justa per poder passar per la pelvis de la mare. Després, esclar, la feinada és per a la mare, que ha d'agambar un fill molt poc espavilat.